principal

Ajuntament de Cortes de Arenoso

Dades històriques de Arenos y Cortes de Arenoso


Vista Cortes d'Arenós

CASTELL DE LA VIÑASA O D'ARENÓS (ARENOSO)


Restes castell de la Viñaza
Descripció: El lloc ha sigut ocupat des d'èpoques primitives com ho testifiquen les ceràmiques trobades en el turó del castell, de l'Edat de Bronze i posteriorment d'època ibèrica. El primer document escrit que fa referència al castell és de 1177. Es va tractar del fur de Terol on es delimiten els límits del seu terme. El castell és d'origen musulmà i va pertànyer al rei moro de València Abu Zeyd, el qual va continuar posseint-ho després de la pèrdua de la capital. Al convertir-se al cristianisme i en peça pel casament de la seua filla Alda amb l'aragonés, lloctinent de Jaume I, Blasco Pérez de Tarazona, li'l va cedir a este. Al prendre possessió del dit castell el rei Jaume I els va concedir el títol de barons d'Arenós, cridant-se d'ara en avant Pérez d'Arenós. La baronia d'Arenós a més de la Pobla d'Arenós, comprenia també Cortés d'Arenós, Campos d'Arenós, Font La Reina, Els Calpes i algunes masies de Sant Agustí. En 1352 pel matrimoni de Violant d'Arenós amb Alfonso I, Comte de Dénia i Ribagorça, marqués de Villena i Duc de Gandia, la baronia d'Arenós va quedar vinculada a estos territoris. Després de l'enfrontament de Jaime d'Arenós amb el Rei Joan II del qual va ser últim escenari el castell d'Arenós el monarca va confiscar la baronia en 1464 incorporant-la a la corona. Poc després la va entregar amb el títol de Vilafermosa al seu fill natural Alfonso. En 1476 este va haver de véncer per les armes la resistència de l'hereu del baró. El castell es troba en la part alta d'un turó, junt amb l'embassament d'Arenós, a tres quilòmetres de la població, junt amb la intersecció de les carreteres de Montanejos i Font La Reina. .

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA TOPONÍMIA:
Arenosum: 1177, 1251 (denominació des de Terol)
Arenós: 1236, 1243, 1245, 1271, 1279, 1291, 1293, 1299, 1362, 1465
Llaurenaixò: 1277
Arenosio: 1301
Arenós: 1402-1415, d'ara en avant (denominació des de Gandia).

El castell és d'estil muntanyés i esta en la cima d'un turó de forts pendents, de planta irregular dispersa, i només queden restes del seu primer recinte i alguns punts avançats de les muralles, destacant l'alcassaba. Es troba a 783 metres d'altitud i a uns 6 quilòmetres de la població de Cortes d'Arenós.

Primer document escrit que es conserva on se cita el castell d'Arenós.

El Fur de Terol del 1177 delimita el seu espai per la part sud-est incloent futures viles valencianes, la qual cosa, va portar a diversos problemes polítics en els últims anys de regnat de JaimeI; este fur delimita el consell de Terol de la manera següent: aniria de la muntanya del Peñagolosa –Freqüent punt de delimitació en estos anys-, fins a Arenós, sense que estiga clar si és la Pobla o Talls; el més probable és que faça referència al districte de l'hisn o castell musulmà d'este nom, per tant inclouria tot el seu terme, els dos pobles i Campos d'Arenós; més avant la següent cita és el “muntanya d'Alguaram” –O Algarau com apareix en altres textos-, el qual no presenta dubtes sobre la seua identificació: és la penya o Pina de Montalgrao, situada en el terme municipal del mateix nom. Queda per saber si els topònims esmentats i que pareixen indicar districtes cadastrals/nuclis de població musulmans- la qual cosa indica un major coneixement del terreny per part dels cristians així com una major concreció i adaptació als marcs espacials de l'època islàmica- estan inclosos dins dels termes de Terol o no; donada la història posterior i els pleits que va haver-hi entre el 1260 i 1270 pensem que no; cal entendre que Terol limitava amb els termes sarraïns dels castells –husun- d'Arenós, Jérica, Bejís i Alpont. (Els límits del regne, p. 20, Enric Guinot)

En este Fur pot observar-se que el límit de seguretat de les corregudes cristianes la formava la vila d'Albentosa ja que a l'establir la part que corresponia a qui capturara guanyats s'assenyala un plus per a les preses de bestiar efectuades d'Albentosa d'ara en avant prova del major perill existent al travessar este límit. “...d'ovibus accipiant tricesimum et de vaccis decimum, et si infra has metes illum excusserint : d'Albentosa in antea, d'unoquoque grege accipiant insuper

1226:
Com a sobirà de la València islàmica, el rei de València Abu Zayd es va fer tributari-en-treva de Jaume I d'Aragó, al firmar un tractat de no agressió, ja que temia de la possessió de València per Castella. (L´Islam sota els croats, p 27. Robert I. Burns)


Representació del rei moro Abu Zyd
1229, 20 d'abril:
Quan Abu Zayd va irritar al seu poble i va començar a perdre el poder, va ser quan es va declarar vassall-aliat de Jaume I. (L´Islam sota els croats, P. 27. Robert I. Burns), (Çeid Abu Çeid, doc en la ps. 147-151, Chabás).

Com a conseqüència d'este pacte firmat a Calataiud, Zeyt Abu Zeyt va passar a disposició del monarca de Catalunya i Aragó. A canvi d'este vassallatge el rei li va oferir ajuda per a expulsar de València al seu usurpador Zaén amb la protecció de Ximén Pérez d'Arenós, els Azagra i altres cavallers aragonesos contra tots els que els feren la guerra tant a ell com al seu fill, donant-los com a fiança les fortaleses de Castellfabib (sic) i Ademuz. Este compromís obligava a entregar a Jaume I la quarta part de totes les terres, viles i castells que ell poguera recuperar, rebent com a garantia els castells de Morella, Jérica, Segorbe, Peníscola i Culla. (La vila d'El Toro, P. 78, Rafael Tudón Preses). En 1229 encara no existia el cognom Arenós.

En “Les Dècades” d'Escolano es pot llegir al referir-se a la sublevació dels musulmans de la serra d'Espadà contra Abu Zayd: “eixien de la ribera del riu Millars i de totes aquelles fragoses muntanyes, milers d'esquadres de moros saltejadors, que com aferrissats llops espedaçaven els cristians que d'Aragó i Catalunya venien al castell de la Mare de Déu del Puig”. (Dècades de la Història de la Insigne i Coronada Ciutat i Regne de València, ed. J.B. Perales, València 1878-1880, II 343-344 (L. VIII, cap. XIV)).

Rei Jaume I
1232, 30 de gener:
Es firma a Terol el segon tractat de vassallatge i protecció d'Abu Zayd amb Jaume I, on Abu Zayd va cedir tots els drets sobre València. Amb estos pactes Abu Zayd va passar de governador almohade a senyor feudal del món cristià i va poder veure convertits els pobles valencians musulmans que li van ser possible mantindre sota el control del seu xicotet Estat islàmic en senyoriu feudal, de plena propietat privada i transmissible als seus descendents. Sota el control de la baronia d'Arenós va procedir a repoblar amb cristians aragonesos els pobles situats més prop dels límits de Terol: la Pobla d'Arenós i Vilafermosa inicialment, més avant Ludiente, Zucaina i el Castillo de Villamalefa, la resta va continuar poblat de sarraïns, Cortes d'Arenós entre ells. (Els fundadors del regne de València, P. 227, Enric Guinot).

1233:
Abans d'iniciar la conquista del Regne de València, el Rei D. Jaume va conquistar les Balears; per la qual cosa durant estos anys, tan sols uns pocs nobles catalanoaragonesos van ajudar Abu Zayd en el nord. Incapaç de recuperar els castells perduts, Abu Zayd va haver d'acceptar un tercer pacte, en 1232, amb el que cedia totes les rendes de la ciutat de València i la seua horta. Conquistades les Illes Balears, en 1232, el Rei D. Jaime va iniciar la conquista del Regne de València; començant per Borriana, en 1233. En estos moments, quasi tot el Regne estava en poder de Zayán; excepte els castells i termes de: Segorbe, Ayódar, Almenara, Arenós, Cirat, Llíria, Nules, Onda, Vilamalefa i alguns altres, que seguien fidels a Abu Zayd.

1236, 22 de març:
El senyor Ambrosio Huici ha precisat que el baptisme d'Abu Zayd va tindre lloc en esta data. (Segorbe a través de la seua història, P. 49, Pablo Pérez García)

1236:
Casen el rei Zeit; per què i amb qui, i els seus successors, que van ser els d'Arenós. Havia's ja convertit en este temps Zeit Abuceit a la nostra fe i rebut el sant baptisme, i va cridar-se després de cristià Vicencio: i per causa de la guerra dels moros va estar molt de temps secret, perquè pel seu mig pogueren millor reduir-se a l'obediència i voluntat del rei. Mes perquè no seguia la conversació (religió, doctrina) dels cristians i pareixia en els seus costums que seguia la seua secta vivint molt profanament i amb diverses dones, per gran instància que sobre això va fer el bisbe el senyor Sancho Ahones va ser casat amb una ama (senyora) de Saragossa, anomenada senyora Domenga López, en qui va haver-hi una filla que es va cridar la senyora Alda Fernández que després va casar amb el senyor Blasco Jiménez fill del senyor Jimén Pérez de Tarazona que va ser senyor d'Arenós i va succeir en molts llocs que van ser del rei son pare i els van heretar després els d'Arenós. (Annals de la Corona d'Aragó, llibre III, Cáp. XXV, Jerónimo Zurita). Abu Zayd va casar amb María Ferrandis.
EN ROJO DADES ERRÒNIES DESCRITS PER HISTORIADORS(Corregits per Robert I. Burns

SENYORIU D'ANDILLA (notes trobades en diferents publicacions relatives a Talls de Llaure'ns.


Retrat del Senyor d'Andilla

Al morir Eximén algunes possessions han de passar al seu germà Gonzalo Eximénez d'Arenós, el qual repartix (boda del 1318) Vilafermosa i Talls per al seu fill Pedro. (Després Talls en el 1325 i Vilafermosa en el 1330 tornen al fill d'Eximén)

- 1325, 16 d'abril: Ximén Pérez, senyor d'Andilla, confirma els privilegis de Cortes d'Arenós segons els havia concedit el seu Iaio, i tio Dn. Blasco, davant de Juan de Zuera notari de Talls. (BSCC, Notes sobre la història de Talls, P. 93, baronia d'Arenós, P. 25)

- 4-11-1330, València: Alfons IV atorga al noble Jimén Pérez d'Arenós, senyor de Cheste, Andilla, Cortes d'Arenós, Azuébar , Soneja i altres llocs , la confirmació de la plena jurisdicció amb el mer i mixt imperi que posseïa sobre Cheste, concedint-la de nou en els altres senyorius, així com la franquícia total per a ell i tots els pobladors dels mateixos, per haver renunciat al fur d'Aragó i pres el de València. (A.C.A., Cancelleria Real. Reg. 482, fols. 113 rº.- 114 rº.

20-4-1344: parla de Talls i Andilla i apareix Gonzalo Eximénez d'Arenós com a senyor d'Andilla (P. 176 de l'article en anglés)

Francesc Eiximenis: Llibre cridat de les dónes (en castellà).
Biblioteca de la Universitat Complutense de Madrid: Ms. 153 (Sign. Ant.: 118-Z-10).
Bibliografia: 93, 138.
"Ací comiença el llibre cridat de les dónes, compost e ordenat pel mestre Francisco Ximénez, de l'orde dels frayles menors, a petició de l'onrrada e alta senyora Sancha Ramírez d'Arenós, comtessa de Prats [sic: Prades]. Pròleg e capítol primer: A la molt alta e onrrada senyora Sancha Ramírez d'Arenes, comtessa de Pradas, el el seu humil seruidor..." (f. 1). - "... en unidat de verdadera e simple essència. E estaràs e reynarás d'ací avant verdader Déu, in secula seculorum. Amen"(f280).S. XV. 278 ff., paper, 2 col. 28x21 cm.

Procedix del Col·legi Major de Sant Ildefons d'Alcalá.

Annals de la Corona d'Aragó any 1411, llibre XI, XLVIII. Divorci del comte de Prades amb Sancha Eximénez on diu que és cosina germana de Violant. Ací s'equivoca serà cosina 2a (si fóra cosina germana com li van posar a dos germans el mateix nom de Gonzalbo).

Uns anys abans, però, s'havia produït un fet de gran rellevància. El 1414 va morir el comte Joan de Prades, i fou succeït per la seva neta Joana de Prades. Esta, per tal de poder heretar una altra baronia per part de la seva àvia, Sança d'Arenós —De València—, canvià el seu nom pel de Gonçalva Ximénez d'Arenós. Gonçalva estava casada amb Joan Ramon Folc de Cardona III, comte de Cardona (1400–1471), i fruit d'este matrimoni nasqué Joan Ramon Folc de Cardona, que esdevindria el primer Duc de Cardona, cinqué comte de Prades i dotzé senyor de la baronia d'Entença (1446–1515).335 Així doncs, el comtat de Prades quedà vinculat directament a la casa de Cardona d'ençà de 1414 i, en conseqüència, és també a partir d'este any que el patronatge de l'hospital del coll de Balaguer estigué en mans dels Cardona. (Romero–Palet 1991, 73.) (Assistència i hospitalitat a l'edat mitjana. L'arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement. Tesi que presenta Antoni Conill fa Pena, per optar al títol de doctor en Història de l'Art, P. 250. Els hospitals dels plans d'Alfama i el coll de Balaguer) (http://www.tdcat.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0505103-121113//HOSPITA...)

EL TITULE LLAURE'NS
Primer senyor d'Arenós des de 1236 Saiyid Abu Zayd


Escut Saiyid Abu Zayd

Últim rei almohade de València qui va regalar a Eximeno Pérez de Tarazona i al seu fill Blasco , Cortes d'Arenós .

Eximeno Pérez de Tarazona (d'Arenós)
- Arenós títol 1243
- † 1266


Escut Eximeno Perez Tarazona

Blasco Eximénez (o Pérez) d'Arenós casat: Alda Ferrándis
- † 1273/74 +1290 casada Pedro Jordà de la Peña
( = « senyor d'Arenós »)


Escut Llaure'ns

Ø Gonzalbo Eximénez d'Arenóscasado: Blanca Jordà de la Peña
-testament al juny 1317 casat: Mallada d'Alagón 9-V-1272
-encara viu al desembre 1320

Ø Pedro Jordà d'Arenós casat: marquesa López de Rada
- † sobre 1325

Ø Gonzalbo Díaz d'Arenóscasado: Juana coronel
-† 1347

Ø Violant Eximénez d'Arenós casada : 1355 Alfonso d'Aragó (el vell), I Duc de Gandia
–† 1411
-† 1412

–ARBRE GENEALÒGIC DE LA FAMÍLIA LLAURE'NS

Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 

Formulari de cerca

Site developed with Drupal