principal

Ajuntament de Cortes de Arenoso

Església parroquial NUESTRA SEÑORA DE LOS ANGELES

Dedicada a la Mare de Déu dels Ángeles. D'estil barroc, es va finalitzar en 1585, encara que el seu inici de construcció va ser en el 1420, posseïx arcs apuntats en els laterals i en la zona de campanar. Posseïx unes quantes talles i retaules d'interés, Retaules d'Ànimes i del Rosario (s.XVI). Taula gòtica de l'Adoración dels Pastors atribuïda a Jaume Mateu, única conservada d'un desaparegut retaule. Talles i imatgeria barroca, Pintures religioses . Col·lecció d'orfebreria, destacant creu processional gòtica (s.XV) amb punxó de València, safata petitòria del segle XVI, copó de ceràmica de reflex metàl·lic de la real fabrica de L'Alcora i altres objectes. L'important arxiu parroquial de l'església de talls, trobem referències al Comte d'Aranda, com a senyor de la vila de Talls, en el “Quinque llibre” i en el llibre de visites de l'any 1793.

És molt important la labor realitzada pel Sr. Antonio Poveda Ayoda, en relació als estudis, que realitze en l'Arxiu Parroquial de Talls. L'Arxiu de l'Església de Talls té un gran valor històric, al ser un dels pocs arxius parroquials complet des de l'any 1560.

Com a notes curioses que ens aporta l'arxiu parroquial de Cortes d'Arenós, que transcrivim segons estudis del citat Antonio Poveda Ayora, en l'articule Esglésies i Devocions ( notícies documentals sobre algunes parròquies de l'Alt Millars). Transcrivim les dades trobades en l'Arxiu parroquial.

Notícies sobre aspectes materials de l'escriptura:

Hem trobat-escrita a mà del propi rector- “Una recepta de la tinta” utilitzada per a la redacció de les actes baptismals. Corres ponde a finals del segle XVIII i és com seguix: “ goma aràbiga una unça. Agalles fines dos unces. Vidriol Romà tres unces. Aiguardent sis unces les que es posaran en un barral, i després es piquen els altres materials, i s'han de posar en el barral que esta l'aiguardent, i es deixen en indusion per 24 hores en el temps del qual es menejara el barral algunes vezes, i , passades estes, es posa amb l'Aiguardent i la resta de materials que enstan en infusió trenta unces d'Aigua de Font, i si anara de pluja millor, i després que este mesclat ja es pot escrivir”. (Arxiu Parroquial de Cortes d'Arenós, Quinque libri, tom VII, ultime fol s/n, El tom en qüestió comprén les dates 1789-1801).

Suposem deuen ser escasses este tipus de notícies ja que tan slo una vegada, en molts toms consultats, ens ha aparegut. D'altra banda algun autor hi ha assenyalat justament la dificultat que es prodiguen.

Des del punt de vista cronològic la practica totalitat de les notícies en quanta a decoració de l'església de Cortes d'Arenós, se situen en la segona mitat del segle XVIII. Són les següents:

-” El 26 de maig de 1667 es van traure de l'arca del deposite de la Primícia.... tres libares per a sis caizes d'algez per a l'obra del polpet de la yglesia”

-”Al febrer de 1743 els hemanos Pascual i Preses Orti, veïns de Betxí i de professió dauradors, firmen un rebut per valor de 13 lliures correspondiene al pagament dels seus treballs “ pel frontal de plata i or de l'Altar major”, i Al març del mateix any un altre rebut per valor de 15 lliures “ pel coete i mans de Daura la guarnizion del Salvador del Tabernacle de l'Altar Major d'esta Yglesia de Talls”.


Retaule Original Altar Major foto 1934
-”Al juliol de 1755, el rector i els regidors i els regidors i administradors de la primícia supliquen al vicari general “ se servisca concedir la gràcia de poder fabricar un òrgan de l'entitat segons els Cpitulos contenen per a la celebració dels oficis divins, que són bastanate continus en esta parròquia”. La petició – Que va tindre contestació afirmativa-se acompanya d'un extens memorial, enormement complet, en el que es detallen totes les característiques que haurà de tindre la futura obra, com ara material, qualitats, registres, mesures, etc. L'òrgan quede instal·lat al novembre de 1756 i el seu constructor, Martin ussarralde, va percebre per això la quantitat de 400 lliures.( la completa documentació referida al fabrica de l'òrgan, que tal vegada siga motiu d'estudi es troba en APCA: Eixides de diners ....P.cit.., quadern de 4 fulls s/n cosides entre els ff.57-58)

-”L'any 1756 es va fer nou el Retaule de les benditas Ànimes de la Yglesia parroquial de les benditas ànimes de la Yglesia parroquial de la Vila de Cortes d'Arenós, amb la intenció de col·locar en el a Ntra. Sra. d'agost. Cost 60 lliures i van quedar els llenços antics de les Ànimes i de la Sta. Trinidad. Es van col·locar també Sant Ramon i Sant Vicent Ferrer” (Quadern de comptes de ntra.Sra. de l'Assumpció). Per un altre llibre del mateix arxiu coneixem el nom de l'escultor, atés que- A l'agost de 1757-es van traure del Deposite de la Primícia 42 lliures i 10 sous “Per a pagar a Matias Saera, escultor factor de l'Altar de les Benditas Ànimes” (Eixides de diners...Op. Cit...f12vº). Les dèsset lliures i mitja restants es van pagar de la Confraria de l'Assumpció.

-Al llarg de 1763 sabem s'estava fabricant la sagristia de l'Església parroquial, perquè al març, maig i agost s'extrauen del Deposite de Fabrica 180,130,i 77 lliures, respectivament, totes per a la dita construcció.

-En 1764 trobem una altra partida per valor de 150 lliures “ per a la fabrica del trassagrario que s'esta fabricant”. Quatre anys mes vesprada estava pagant-se Encara l'obra: en 1768 es trauen “per a la fabrica del trassagrario 260 lliures, 9 sous i 4 diners”. I finalment un altra dada de 1772 ens mostra el nom de l'escultor, Thomas Granell, a qui se li paguen 101 lliures i 16 sous “ pel trassagrario i tornaveu que es va fer”.

-Entre els anys 1768 i1769 esta testificada la presència d'un altre escultor, Manuel Bisbal, qui firma dos rebuts de cobrament; el primer- en 26 d'agost de 1768- per valor de 80 lliures i el segon- en 11 de gener de 1769-per 30 lliures, tot això pel pagament del Retaule de Sant Miquel. Havia sigut concertat per la Confraria del Corpus Christi amb el dit escultor per un total de 101 lliures.


Imatge verge del Rosario
-En el 1772 apareix moltes vegades el nom del daurador Joseph Miralles, amb qui el rector i els Adminitradores de la Primícia havien contractat la tasca d'embelliment de les ultimes obres . Així, s'ajuste “daurar el retaule, el que quede per 1225 lliures, i a mes per daurar el trassagrario, polpet i tornaveu 75 lliures. També va córrer a càrrec seu el daurat del Retaule de Sant Miquel per 120 lliures.

-En 16 d'agost de 1773 un altre daurador, Francisco Garcia, firma un rebut de cobrament “ per platejar i tallar els vassos i testera del llit de la verge”.

-”En 8 de setembre de 1779 es van traure del deposite de la Confraria de Ntra. Sra. de l'Assuncion 50 lliura, les que es van entregar a València a Dn. Bernardo Quinza argenter, per preu d'una corona de Plata que el dit argenter ha fet a NªSª de l'Asupcion d'esta Vila”.

-”En 20 de 1787 es van traure del el Deposite de la primícia 330 lliures per l'encaixonat o guarda roba per a la sagristia, amb zerrajas, claus, manetes,cost i port fins a la col·locar-ho en el seu lloc, la quantitat del qual s'entregue a Gabriel Sanchez, escultor, veí de Mora, factor del dit encaixonat”.

-”En 18 de febrer de 1798 es van col·locar dos delires de plata que estan en el presbiteri d'esta parròquia, que es van fer a València ... I van costar posades en el seu lloc i els candelers de plata que porten els escolans 2773 lliures” Tot seguit s'especifica que el dia de Sant Jaume del dit any es van col·locar “ la creu i candelers de bronze , i la sacra, i Evangelis i lababo, i el faristol de bronze i platejat i daurat, i van costar 1060 llibres”.

-Finalment, ja a principis de segle XIX “ L'any 1802 es van fer per a la parròquia dos campanes ... va ser l'artífex Pedro del Corral natural de Ysla junt amb Santander.... i una nova de sis arroves per a l'ermita de Sant Christoval a costa dels devots, i després es va fer el campanar per a col·locar-la perquè la casa per al beat ja s'havia tire l'any 1800”.

En el campanar de l'església hi ha una important col·lecció de campanes:

Localització
Campana
Fonedor
Any
Diàmetre
Pes

campanar
Sant Josep (1)
ROSES, JAIME; MORENO, VICENTE
1909
44
49

campanar
Sant Pere (2)

1716
60
125

campanar
Sant Bernat i San Francisco (3)
ROSES, JAIME; MORENO, VICENTE
1909
75
244

campanar
Sant Leandre (4)
CORRAL, PEDRO DEL (ARNUERO)
1801
90
422

campanar
la Mare de Déu dels Angeles (5)
ROSES, JAIME; MORENO, VICENTE
1909
104
651

sacrístia del temple
Maria (0)

1627
40
37

Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

Formulari de cerca

Site developed with Drupal