principal

Ajuntament de Cortes de Arenoso

Història del poble

NOTES SOBRE LA HISTÒRIA DE TALLS D'ARENÓS

Trascrito dels treballs realitzats pel Sr. Antonio Poveda Ayora

Dos fonts de caràcter manuscrit han sigut consultades essencialment. La primera tracta d'un volum de 31,5 per 21,5 cm, titulat la baronia de Llaure'ns, es guarda en l'Arxiu Provincial de la Diputació de Castelló, registrat en la secció històrica. És manuscrit en la seua quasi totalitat i consta de 274 folis, cosits en quaderns. Per fortuna presenta bon estat de conservació, la qual cosa facilita la seua lectura, encara que les tapes han desaparegut.

El contingut és múltiple però patix d'una ordenació sistemàtica. Destaquem, no obstant això, alguns assumptes que en el es tracten: relació dels “Senyors de Llaure'ns” i posteriorment, “Ducs de Vilafermosa”, “Coses notables de l'arbre genealògic dels Senyors Ducs de Vilafermosa”, còpies de “Escriptures i Donacions”, relació delso “Senyors i patrons de a Vila i parroqueial Rectorat de la la Pobla d'Arenós”, còpies de “Privilegis , sentències i Concòrdies”.

Respecte a la seua cronologia, es pot pensar que el llibre en qüestió va haver d'escriure's en el segle XVIII a manera de recopilació de documents i fonts anteriors. En suport d'esta tesi cal citar, d'una banda, el tipus de lletra empleada i, d'una altra, la cronologia relativa, ja que no es relaten fets posteriors a 1789, ni es donen notícies després d'eixa data.

La utilitat d'este llibre, per al nostre cas, consistix en les referències històriques que contens sobre Cortes d'Arenós.

La segona font consultada és un Contracte d'Arrendament de Cortes d'Arenós, document que es conserva en l'Arxiu del Regne de València amb la referència següent : Mestre Racional, leg. 472, núm.9761. Es tracta d'un quadern de 35 folis, en paper, i en molt deficient estat de conservació especialment els folis centrals.

El seu contingut bàsic és l'escriptura d'arrendament de Cortes d'Arenós, efectuada en l'anys 1595 per l'Administrats de la Casa i Estat d'Aranda a diversos particulars, especificant la duració, pagament i cada una de les condicions del dit arrendament.

L'interés fonamental del document radica a subministrar-nos una prova important sobre la pertinença de Cortes d'Arenós al Comte d'Aranda, justament en l'època en què altres fonts bibliogràfiques ho atribuïxen al Duc de Vilafermosa.

Els orígens de Talls cal estudiar-los, per tant conjuntament amb els d'altres pobles que formaven el senyoriu de Llaure'ns. Segons l'autor, Emiliano Benages, serien la Pobla d'Arenós, Campos d'Arenós i Cortes d'Arenós els tres punts que formen com un trípode en el centre del qual s'elevava el Castillo de Llaure'ns, cap de la baronia, patriarca dels pobles mencionats i mes vesprada del ducat de Vilafermosa (excepte Talls).

1.-Senyors del Castillo i baronia de Llaure'ns:

En el llibre de la baronia de Llaure'ns es menciona la vila de la la Pobla d'Arenós com “ Cap d'estat de Llaure'ns”, i s'indica igualment que era el seu selor “ El Rei de València Zeit Abuceit moro, quein desperquè de de batejat( i amb el nom de Vicente Fernandez) cas amb SRA Dominga Lopez, i d'este matrimoni tub a SRA Alda ( Fernandes), i esta aporte al casament el Castillo i Pobla de Llaure'ns amb tota la seua comarca quando cas amb Dn. Blas Ximenez de Tarazona”

Tenim perquè dos personatges com a punt de partida: Zeit Abuceit d'una banda i Dn Ximen Perez de Tarazona per una altra. Al casar-se els fills d'ambdós , açò és SRA Alda amb Dn Blasco, este ultime adquirix el Senyoriu de Llaure'ns entre els béns dotals. El dit senyor apareix en les fonts amb els nom de “ Blas Ximenez de Tarazona”, “Blasco Perez de Tarazona”, i mes sovint, amb el de “ Blasco Perez de Llaure'ns”, apel·latiu este que fa referència a la seua nova possessió. No obstant això, pareix que la confirmació del domini sobre l'estat de Llaure'ns no va tindre lloc fins que es va donar “ la sentència arbitral pronunciada en Theruel en l'anys 1267, per Dn Juan Ecarch i Dn. Andres Exarch, jutges anomenats pel Rei Dn. Jayme per a la decisió del Pleit que seguia la Ciutat de Theruel amb el dit a en. Blasco i Alda sobre la pertinença d'algunes viles, i van declarar ser de l'Estat de Llaure'ns”.

Va seguir Dn. Blasco, com titular del senyoria, Dn. Gonzalvo Ximenez de Llaure'ns, fill de Dn. Blasco, i SRA Alda. Este senyor ho va posseir fins al 24 de juny de 1317, data en què fa testament i declara per usufructuària a la seua esposa a SRA Blanca, sobrevivint alguns anys després del testament.

Li succeïx Dn. Pedro Jordà de Llaure'ns, fill de Dn. Gonzalvo i SRA Blanca. Per a este cas, disposem d'una còpia de l'escriptura de bodes que atorgue Dn. Gozalvo al seu fill Dn. Pedro, datada el 8 d'abril de 1318, de la que reproduïm ací el mas interessant, per quant aclarix totes les possessions que formaven part, en este moment, del senyoriu de Llaure'ns.

“ El Noble Dn. Gozalvo Ximenesx Senyor de Llaure'ns i la Noble Sra Blanca Jordà de Peña la seua dona, van donar i van oferir al seu primogènit el noble Dn. Pedro Jordà de Llaure'ns, en contemplació del matrimoni de Sra marquesa Lopez de Rada...: Primerament el castell i Vila d'Arenós amb tots els seus termes, mes el castell de Munten, mes la vila d'Arañuel, mes el castell i vila de Cirat amb tots els seus termes,mes el castell i vila del Tormo, mes el lloc de Torrechiva, mes el Castillo i vila d'Espadilla, mes el Castillo i vila del bou negre amb les seues alqueries, mes Argelita, mes Ballar, mes Ludiente, mes el Castillo i vila de Villamalur, amb les seues alqueries i pertinences, mes Ayódar, Torralba, Fonts, mes el castell i vila de Villamalefa, el lloc de Zucaina, i el Castillo i Vila de Talls amb les seues pertinences, i la vila de Vilafermosa amb tots els seus termes, i dites confronten amb, .... i els dits castells, viles i llocs li ls van oferir amb tots els drets, termes, pertinences, muntanyes, aigües, pechas, llenyes, leñares, vedats, abcuradores pertanyents als dits llocs...”

Van succeir a Dn. Pedro Jordà els senyors següents:

-Dn. Gozalvo Diaz de Llaure'ns, fill de Dn. Pedro Jordà i de Sra marquesa de Rada, el qual cas amb Sra. Juana coronel. El dit matrimoni va fer el seu testament el 7 de febrer de 1345.

-Sra Violant de Llaure'ns, filla de de Dn. Gozalvo, casada amb Dn. Alonso d'Aragó, nét del Rei El senyor Jaume, Duc de Gandia, Comte de Dénia. S'observa ací l'emparentamiento amb els Ducs de Gandia, que seran mes vesprada titulars del senyoriu de Llaure'ns tal com apunta Beut Belenguer.

-Dn. Gonzalvo Diaz, Comte de Dénia, Senyor de Llaure'ns, herete per mort de sa mare Sra. Violant.

-Dn. Alonso d'Aragó, Duc de Gandia, fill de Dn. Alonso , i casat amb Sra Nicolava.

-Dn. Jaime d'Aragó i Llaure'ns, fill de Dn. Alonso i Sra. Nicolava, casat amb Sra. Leonor d'Aragó “ Cosanguinea del Rei Dn. Joan el 2n d'Aragó”. És este Dn. Jaime ultime dels titulars del Senyoriu de Llaure'ns abans del creació del ducat de Vilafermosa, al qual quede associat aquell. D'altra banda, i en els anys anteriors a la creació del ducat, es desenrotllament un alçament de Dn. Jaime contra el Rei, que va tindre lloc l'any 1464, i que el Llibre de la baronia de Llaure'ns ens narra d'esta manera:

“ Este (Dn. Jaime d'Aragó i Llaure'ns) tom les armes contra el Rei el seu parent Dn. Juan el 2n d'Aragó a favor de Dn. Enrique 4t de Castella, maltractant repetits pobles a tal grau , que va ser necessari a sa majestat prendre providència per a agarrar-la i donar assalt al castell de Vilafermosa, que sèrbia de de refugi i retirada al dit Dn. Jayme i als seus vassalls, i arribat el cas que a força d'armes se supere el castell, va ser cremada Vilafermosa i confiscada amb els romanents pobles de dita Dn. Jayme , dels quals va fer el Rei donació al seu fill Dn. Alonso, amb titule de Duc de Vilafermosa i baronia de Llaure'ns”.
E. Benages assenyala l'any 1472 com a data de la fundació del ducat de Vilafermosa, sent el primer Duc, com s'ha vist, Dn. Alonso d'Aragó, fill natural de Joan II d'Aragó i per tant germà de Ferran el Catòlic. ( Benages, E. : L'ermita sant Bartomeu a Vilafermosa, en Butlletí de la Societat Castellonenca de cultura , VIII, 1927,p.188.

2.-Cortes d'Arenós.


Retrato Conde de Aranda
En els seus començaments, els senyors titulars de Cortes d'Arenós són els mateixos que ja hem citat en pagines anteriors per a la baronia de Llaure'ns, açò és: Dn. Ximen Perez de Tarazona l'any 1242, i posteriorment el seu fill D. Blasco Perez de Llaure'ns, Dn. Gonzalvo Ximenez de Llaure'ns i Dn. Pedro jordà de Llaure'ns.

No hi ha dubte que, en els temps d'este ultime senyor, Cortes d'Arenós formava part de la baronia, ja que en l'escriptura de Bodes de Dn. Pedro Jordà, realitzada com s'ha dit anteriorment en l'anys 1318, figura “ el castell i vila de Talls amb els seus pertanyies”entre les moltes possessions de l'estat de Llaure'ns.

No obstant això, hem pogut constatar que el poble en qüestió no va pertànyer-com els otros-ininterrumpidamente, a la baronia de Llaure'ns fins a l'any 1472, sinó que va tindre altres senyors distints. D'altra banda, ja entrat el segle XVI, la major part dels pobles de l'alt Millars pertanyien al recent ducat de Vilafermosa; doncs bé, Cortes d'Arenós tampoc englobava en el dit ducat, a pesar que alguna font ho incloga de forma errònia. S'imposa perquè que passem a les proves documentals amb major deteniment.

Hem dit ja que, entre els anys 1242 i 1318, va pertànyer clarament a la baronia d'AreArenos. Les proves de la seua separació s'arrepleguen en les cites següents:

-” Talls de Llaure'ns es va dividir dels estats de la Vila de Llaure'ns de l'any 1318 a 1325, i confirme els privilegis Dn. Ximen Perez Sr. d'Andilla, segons havia concedit el seu iaio i tio Dn. Blasco, davant de Juan de Zuera notari de Talls en 16 d'abril de 1325. S'ignora que titule entre a poseherlo Dn. Ximen Perez Sr. d'Andilla, perquè en el dit anys es jutja era mort Dn. Pedro Jordà de Llaure'ns, a qui se li havien oferit els seus pares en cartes matrimonials” Hi ha perquè una al·lusió clara a què l'ultime posseïdor de Talls era Dn. Pedro Jordà, no obstant això, el següent és D. Ximen Perez Sr. d'Andilla, i no D. Gozalvo Diaz de Llaure'ns.

-Per a l'any 1421 trobem una altra referència: “ En el dit any es troba una escriptura que descobrix Es Dn. Juan, Comte de les Muntanyes de Pradas, posseïdor de Talls”. Com és obvi, el dit senyor no apareix entre els titulars de la baronia d'AreArenos que ens hem referit en pagines anteriors.

-Una nova cita d'interés: l'Any 1458 “ la senyora Leonor de Terroses, Sres de Talls, inste execucion per la Real Sala contra Dn. Jaime d'Aragó, Sr. de l'estat de Llaure'ns,perquè redimira uns censos que li era fiadera, i va ser condemnat al pagament”. La referència és d'importància perquè parla de dos senyors, d'una banda, la Sra de Talls, i d'una altra, el Sr. De l'estat de Llaure'ns, que , com sabem, és el que s'alçara contra Joan II.

-Finalment,una altra posterior a 1464: “ Va ser Talls separat dels altres pobles de Llaure'ns, i es confirma l'haver sigut confiscat l'estat pel Rei Dn. Juan el 2n i no sigut compresa la vila de Talls”.

En resum, no s'ha pretés fixar ací una relació sistemàtica dels distints senyors titulars de Cortes d'Arenós, entre altres motius per que no abunden fonts de més claredat. L'única cosa susceptible de tractar era englobar a Talls dins de la baronia d'AreArenos fins a l'any 1318, però assenyalar també la seua separació a partir de la data indicada, sense que podem explicar, per ara, les causes d'este fet.

Amb menys dubtes es presenta este tema en els segles XVI i XVII. La totalitat dels pobles de l'Alt Millars ho són de senyoria Laic, i la forma de propietat predominant és “ la sotmesa a cens emfitèutic, formula... que per si sola caracteritza el poblament i les relacions socials de tot el País Valencià”.

La titularitat dels pobles de l'Alt Millars l'ostenten els Ducs de Vilafermosa, una de les dotze cases nobiliàries que constituïxen el nucli fonamental del senyoriu Valencià en esta època. Sense embrague, torna a manifestar-se el tema de Cortes d'Arenós, com un cas particular, ja que la seua titularitat l'ostenta el Comte d'Aranda. Tenim respecte d'això una prova evident. Tuli Halperin dóna compte, per a finals del segle XVI, de “ un pas important i decisiu: l'arrendament Delos drets senyorials”. Doncs bé, en l'Arxiu del Regne es conserva un contracte d'arrendament de Cortes d'Arenós, efectuat l'any 1595, que no presenta cap dubte quant al titular d'este poble: “ Arrendament de Talls de Llaure'ns fet pel senyor Jayme Ferrer Calatayut, administrador de la casa i estat d'Aranda, a Valero Giner Veler i a Gaspra Canyamar e altres per temps de quatre anys constadors del primer de ginere de l'any 1595”, i mes avant es llig: “ Cortes d'Arenós, del el dit estat i comtat d'Aranda”.

Del cens del 1609 obtenim un altra dada sobre Cortes d'Arenós. Allí s'apunta que és una vila de senyoria secular, poblada per cristians vells, i pertanyent al Duc de Vilafermosa. Al meu parer no hi ha dubte sobre la falsedat de la notícia, almenys en el que es referix al titular del senyoriu. De moment dos autors han posat de manifest la poca fiabilitat d'este cens. Així Eugenio Embrutar diu que “ probablement conté errors en l'atribució de llocs a diversos senyors”, i A.Gil Olcina abunda en el tema qualificant-lo de font poc fidedigna: “... les seues imprecisions i errors resulten particularment cridaners amb vista a la titularitat dels senyorius”.

Amb un fi clarificador, Gil Olcina elabora ( en l'apèndix documental de la seua obra) unes taules paral·leles, prenent dos fonts coetànies ( el cens del 1609 i l'obra d'Escolano),per a fer un estudi comparatiu de les pertinences de cada senyoriu. Doncs Bé, pel que fa a les possessions del Comte d'Aranda, i prenent com a font el cens de 1609, resulten les següents: L'Alcora, Benilloba, Lucena, Mislata i Moreria de Mislata. Si al contrari es pren com a font l'obra d'Escolano, les possessions del Comte d'Aranda són: L'Alcora, Benilloba, Cortes d'Arenós, Mizlata, Xodos, Useres i Lucena.

Podem deduir , en conseqüència, que Cortes d'Arenós pertanyia al Comte d'Aranda en la primera dècada del segle XVII, i per a major certesa, incloem ací dos notícies directes extretes del “ quinque Libri” de Talls:

“ A 6 de juny de 1621, per mandat de D. Antonio Ximenez d'Urrea Comte d'Aranda Senyor desta vila de Talls , va fer celebrar exèquies pel sereníssim Rei el senyor Philippe III ( el que acabe de tirar els moros d'Espanya”.

“ A 13 d'agost de 1646 es van fer les exèquies de l'Excma. Senyora Luissa de Padilla condessa d'Aranda, i Senyora desta vila, la qual va morir...”.

Per a la segona mitat del segle xvii disposem de l'obra de Vicente Mars , publicada en 1681, que diu el següent sobre Cortes d'Arenós: “ És dels Urreas, comtes d'Aranda, esta entre els Bisbats de Segorbe i Tortosa, i en el llibre corresponent a l'any 1800: “ ... de la Vila de Cortes d'Arenós , que és de l'excel·lentíssim senyor Duc de Hijar...”.(. Llibre de visites ).

Efectivament, entre 1793 i 1800 s'havia produït el traspàs dels títols i estats de la Casa d'Aranda a la Ducal de Hijar. Manuel Ardir dóna compte que va ser en 1798 quan es realitze el dit traspàs. La causa va ser la següent: al morir, en 1798, D. PEDRO PABLO COMPRÉN DE TIRA PONS DE MENDOZA I XIMENEZ D'URREA ( 10é Comte d'Aranda), van recaure els títols i estats en la seua germana Sra Mª ENGRACIA COMPRÉN DE TIRA, que aleshores era casada amb D. JOAQUIN DIEGO FERNANDEZ DE HIJAR I PORTOCARRERO (8 Duc de Hijar); de manera que el fill d'este matrimoni, PEDRO D'ALCÀNTERA FADRIQUE FERNANDEZ DE HIJAR I COMPRÉN DE TIRA, aglutine ja en la seua persona els títols i possessions de dos cassa (9 Duc de Hijar i Comte d'Aranda).

Per ultime, i en el que afecta el segle XIX, consultem dos conegudes obres: la de Vicente Ignacio Franco, de 1804, qui tan sols indica que Cortes d'Arenós, pertanyia al governador de Morella, al senyoriu del Comte d'Aranda i al Bisbat de València, i la de Pascual Madoz, 1847, que en l'esbossa abans apuntada el relaciona amb del Duc de Hijar.

Podem concloure esta esbosses detacando que Cortes d'Arenós és un bon exemple de la “ extraordinària estabilitat conferida als patrimonis senyorials valencians pro la institució de primogenitura, que va permetre a bon numere de cases nobiliàries sortejar greus situacions econòmiques i preservar els seus estats. Com és sabut, esta enorme concentració de propietat senyorial s'afonara en la segona mitat del segle XIX.

ANTONIO POVEDA AYORA

BUTLLETÍ DE LA SOCIETAT CASTELLONENCA DE CULTURA
TOM LX
PP.89-96
CASTELLÓ – GENER- MARÇ 1984

Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 

Formulari de cerca

Site developed with Drupal