principal

Ajuntament de Cortes de Arenoso

HISTÒRIA SAN VICENTE DE PIEDRAHITA

HISTÒRIA SANT VICENT DE PIEDRAHITA

Fundacions i ordenacions de l'aigua de Piedrahita:

Els orígens:

El lloc de l'alt de Piedrahita apareix ja citat a finals del segle XV, l'any 1455, quan consta una ordenació de les aigües per al reg de l'horta de les masies de Piedrahita. El lloc, ric en cultius, havia d'estar ocupat per una sèrie de masies disseminades per la contornada del lloc.

(Interpretació el mas verídica possible, d'un antic manuscrit molt deteriorat pel temps, feta pel mestre nacional El senyor Miguel Garrido Marin).

Atenent i considerant que fa molts anys va ser feta una ordenació de l'aigua de l'horta de Piedrahita pels hereus i habitants d'aquella segons constar en una carta de casa notari va rebre l'aquell llavors oïdor Sancho, any de mil quatre-cents cinquanta-cinc, I vistes les baralles queixes i qüestions que per defectes d'aquella ordenació, en el dia es van seguir i les respostes i l'ultime Senyor Juan Comte d'Aranda, senyor d'esmentada carta, jo Preses Escapolat, Alcaid regidor per la Vila de Talls i els pobladors de l'horta, junde la dita vila de Talls com a administradors i jutges El senyor Juan Arnau i Miguel Iserte jurats de les aigües de les hortes que estan situades en l'acabe d'esta vila, a fi que es puguen evitar escàndols i qüestions d'ara en avant, ordenem la dita aigua de l'horta de Piedrahita per als hereus i habitants que s'han donat esta nova ordenança amb els seus capítols en la data que després se cita amb les firmes posada i executades en garantia que s'observaren els dits capítols i volem siguen executats davall les penes imposada en els capítols infrascrits fets en deu de març de l'any mil cinc-cents quaranta-cinc.

Primerament ordenem que els hereus i posseïdors i habitants de l'horta de Piedrahita, siga fetes elecció d'un d'aquells cada any per a ofici de cequiero i que aquell ofici ho podrà deixar i cada un obtindre passat un any de treball i triat el dita cquiere siga senyor de donar l'aigua per rigorós torn a cada hereu. I dita cequiero siga confirmat en el seu càrrec pels senyors Jurats de la Vila de Talls en el dia i festa de la nostra senyora de març i jure en fe a aquells. I dita cequiero, a l'eixir, donarà les ciquias desembarassades a què entrara de nou i quanta de les penes que executara en el seu any d'ofici, davant de persona de senyor , baix pena de tres sous, la multa del qual podrà imposar l'Alcaid o persona de senyor, i esta penes serà tota de la noble senyoria, si d'ací a un mes no havia donat compte o per a l'Alcaid pel treball de passar comptes al dita cequiero.

L'evolució:

Des de finals del segle XVIII el lloc comença a experimentar un continuat creixement. Són testimonis la construcció de l'església parroquial (incendiada pels francesos el 1813 i reconstruïda posteriorment sense fusta, només amb barandats i pilars de rajola). A principis del segle XIX, l'església es va incendiar i va ser alçat de nou pels seus habitants, els de Talls i les massais del municipi. Esta vegada sense que entrara fusta. Com pot veure's, la teulada esta sostingut per barandats i pilars de rajola. Com a detall curiós en esta reconstrucció cal citar que al col·locar la teulada van intervindre la totalitat dels veïns del municipi d'ambdós sexes. Tota la teula necessària va ser traslladada des de la teuleria situada mes dalt del casc de Cortes d'Arenós, concretament en el lloc que hui ocupa una bassa que existix baixant des del molí de dalt quan s'encreua amb el camí que puja al pla. Es van col·locar tots els habitants en fila que partint de la dita teuleria nafrava fins a l'església de Sant Vicent, passant-se teules de mà en mà al llarg del cordó humà podent així ser trasportadas mes ràpidament.

És partir de finals del segle XIX que este creixement serà més accentuat i durarà fins a la segona mitat del segle XX. Les masies propietat dels terratinents van ser comprades pels habitants del lloc ampliant-se considerablement el terreny de regadiu. L'any 1913 es va acabar de construir la carretera comarcal de Lucena a Talls, artèria principal de comunicacions, i l'any 1923 la carretera que unix el poble amb l'entroncament a la carretera principal.

Amb el creixement experimentat per l'economia estatal a partir del Pla d'Estabilització de 1959, s'incrementa l'emigració, constituint Catalunya el principal lloc d'acollida, junt amb València. En la dècada dels 80 es va condicionar la carretera que enllaça amb Montanejos, centre turístic important de la comarca.

Les festes:

Dos són les convocatòries festives més importants de la població. En primer lloc la festa de Sant Vicent, que se celebra el segon diumenge de Pasqua. Les celebracions estan centrades en els actes religiosos (processó amb la imatge del patró i missa solemne) i en els actes taurins (corregudes populars i bou de foc).

En segon lloc les festes estiuenques, al voltant de l'Assumpció de la Mare de Déu i Sant Roc (els dies 15 i 16 d'agost respectivament). Estos esdeveniments han adquirit gran importància a partir dels anys 80. Destaquen igualment tant els actes religiosos en honor de la Mare de Déu i sant Roc com els taurins i populars, amb una gran varietat d'ofertes lúdiques i de penyes organitzades. Constituïxen el punt de trobada més important dels propis del lloc i aquells que en el seu moment van emigrar, junt amb les noves famílies formades.

Últimament s'ha recuperat notablement la festa de Sant Antoni Abad (17 de gener), amb la tradicional benedicció dels animals i importants degustacions gastronòmiques.

ALGUNES PINZELLADES DE LA SEUA HISTÒRIA

Gràcies als treballs que sobre Cortes d'Arenós i algunes parròquies de l'Alt Millars, ha publicat el professor D. Antonio Poveda Ayora, de la Universitat Jaume I de Castelló, tant en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, com, en el Centre d'Estudis de l'Alt Millars, de Segorbe.

Ens interessa per a este xicotet treball tot el que afecte l'Aldea de Sant Vicent de Piedrahita i la construcció de la seua Església Parroquial.
"Ja des de mitjans del segle XVI -diu- esta testificada la presència d'un grup de cases com una de les nombroses partides (La Rebolleda, Talls les Velles, El Carro...) que formaven part del municipi i parròquia de Talls. S'al·ludix nombroses vegades a l'acabe concís de "Piedrahita", que no passaria d'albergar un reduït grup de veïns".

“Amb tota seguretat en la primera mitat del segle XVII es construïsc allí una ermita davall l'advocació de Sant Vicent, així es deduïx de vàries actes de Defunció. L'anotador del registre parroquial de Talls és, per fortuna, molt prolix a l'hora de redactar les dites actes i sol deixar constància dels llegats piadosos del finat. Entre els abundants exemples, extractem estos:

-"El 8 de juny de 1607 és sepultada Isabel Iserte...que deixa “40 sous a l'ermita que s'ha de fer en Piedrahita". El 13 d'agost de 1613 en la partida de defunció d'Ursula Ana Granel es llega " un arca a Sant Vicent Ferrer per a la seua ermita". El 26 de maig de 1640 entre els llegats piadosos del finat Joan Herrero s'apunta "dos misses resades perpètues en Sant Vicent de Piedrahita". D'ací d'ara en avant són ja molt nombroses les manes de misses en la dita ermita”.

Com es veu, només disposem d'una cronologia relativa però prou clara. Tal vegada el fort creixement demogràfic experimentat en el segle XVIII fóra el motiu per a construir, bé sobre la primitiva o bé "ex Novo", la nova església que hui es conserva. D'ella passem a exposar les notícies trobades.

- "El 23 d'octubre de l'any 1770 es va donar llicència... per a edificar la nova Hermita de Sant Vicent Ferrer de Piedrahita. I el 9 de desembre de l'any 1777 es va donar llicència per... al Dr. Vicente Montoliu, rector d'esta Vila per a beneir el Presbiteri i Creuer de la dita Església, la qual cosa s'execute el 27 d'abril de l'any 1778. I el 9 de juny de l'any 1781 el mateix il·lustre Sr. D. Fermín Almarja, Vicari d'este Arquebisbat, va donar llicència rubricada per...per a beneir la nau i capelles de la mateixa església, la que es va beneir el 27 de novembre de l'any 1781 (firmat) Dr. Vicente Montoliu".

L'activitat empresa entre els anys 1770 i 1781 no anava a detindre's fins a finals del segle. Els porxes que rodejaven la plaça i, sobretot, l'ampli programa decoratiu de l'interior de l'Església es van abordar quasi de forma immediata.

“L'any 1794 es van fer els porxes nous en Sant Vicent". (Quiqui libri, VII, llibre de finats f.45 Arxiu parroquial Cortes d'Arenós).

“L'any 1795 es va fer una campana nova per a Sant Vicent".
“L'any 1795 i 1796 es van fer els retaules de Sant Vicent, Sant Miquel i la Mare de Déu del Remei, ajustats per 750 lliures per Christoval Maurad. En el el dit any el retaule de Sant Antoni a costa de les almoines dels llauradors separades de les que feien per als altres retaules... (També) es va fer el de Sant Leandre, a costa del Dr. Leandro Nebot, rector d'esta parròquia. Li cost 100 lliures. I conseqüentment es van fer les Portes noves de les Sagristies". (Quiqui libri, VII, llibre de finats Arxiu parroquial Cortes d'Arenós).

Poc de temps després d'instal·lats els cinc retaules es van col·locar sobre ells les imatges titulars.

“El 10 d'agost de 1796 arribe la santa Imatge de Ntra. Sra. del Remei a Sant Vicent de Piedrahita d'este acabe, la qual regalen graciosament el Dr. Bruno Sebastián, fill d'esta parròquia, i Manuela Gil el seu consort, i dia 14 del mateix es va col·locar en l'Altar amb molt d'aplaudiment i concurs".

“Dia de Sant Miquel a 29 de setembre de l'any 1798 es van col·locar en processó claustral, després de beneïdes, les Santes Imatges de Sant Leandre i Sant Antoni Abad en els seus Retaules Nous que es van fer a costa de...".

El següent pas, si es jutja per la font que seguim -segons el Sr. Poveda- ha de situar-se entre 1798 i 1802 amb la culminació de les obres decoratives (daurats, pintures al fresc, etc.).

“De seguida es van ajustar els altres Retaules, Portes i Púlpit, i es van daurar. Van costar d'or i jaspis1100 lliures. Conclosos, agarra va ajustar tota la altres obra de la Nau per 725 lliures. Encara estaven els bastides s'ajuste la pintura al fresc que són el Van trencar, Carcañoles i Medallons per 260 lliures. I se li va donar orde al pintor perquè pintara els Quadros del Nincho i Col·laterals del Presbiteri amb orde que foren bons, i es pagarien conforme al Mèrit. L'escultor va ser Christoval Maurad. Els dauradors Josef Fabregat i el seu fill Joaquín. El pintor Joaquín Oliet, gendre de Josef Fabregat, tots veïns de Castelló de la Plana".

Esta ultima notícia de la presència del pintor Oliet, com a autor de les petxines i dels quadros col·laterals del Presbiteri -segons el Sr. Poveda- és realment problemàtica per quant opinions molt autoritzades en la matèria reconeixen la mà del pintor José Vergara, justament és eixes obres.

Es tracta del Dr. Ramón Rodríguez Colobres en el seu estudi sobre el programa iconogràfic de l'Església de Sant Vicent. Per la seua banda es limita a donar a conéixer el document degut a la ploma d'un rector posterior als fets que es comenten. Les notes d'este rector conclouen d'esta manera:

“Van rematar el daurador l'any 1802 i s'ha d'admirar que es feien estes obres en un any que en veritat pot cognomenar-se de la fam, perquè el blat en Talls es va vendre per molt de temps a vint-i-quatre lliures el cahiz com a preu corrent". Les sèries de preus obtingudes a partir dels Llibres de Confraries mostren una brusca pujada en els anys 1802 a 1804 inclòs. Les 24 lliures que costava un cahiz de blat en eixe any o -el que és el mateix- 40 sous per barqueta, contrasten enormement amb el preu dels anys anteriors i posteriors que esta entorn dels 14 sous per barqueta.

Encara que en els treballs d'este professor no s'estudia ni es comenta, l'estada i la predicació de sant Vicent Ferrer, sabem per altres estudis de D. Ángel Sánchez Gozalbo en el B.S.C.C. i en el Nomenclàtor GeograficOeclesiàstic dels pobles de la diòcesi de València (1922), P.. 381, de José Sanchis Sivera i per la tradició, que al voltant de 1412 va estar predicant tan famós sant és esta Aldea i també en Cortes d'Arenós, al tornar a visitar pobles riberencs del riu Millars, passant per Sagunt i Segorbe, i no per Lucena del Cid com es pot sospitar, ja que també va estar en esta Vila.

Ens compten el seu pelegrinar i del seu nombrós sec pels polsegosos camins per a sentir la seua ardorosa paraula en carrers i places, on figurava gent lletrada, juristes i teòlegs que prenien nota i apuntaven paràgrafs sencers dels seus sermons, atrets per la fama del "Ángel de l'Apocalipsi", com se li cridava este apòstol medieval.

Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 

Formulari de cerca

Site developed with Drupal