principal

Ajuntament de Cortes de Arenoso

Marquesat del Real Agrado

1.-Casa del marqués del Real Grat Edifici d'interés arquitectònic del segle XVII. Era on vivia el marques del Real Grat, fins a mitat del segle XIX, actualment deshabitat. És un edifici del segle XVIII, presenta tres altures, la primera i segona planta compten amb balcons que ressalten la seua senzilla fatxada que no presenta decoració

Lateral Casa del Marques del Real Grat

El titule de Marques del Real Grat va ser concedisc el 20/08/1764, el primer titular va ser Domingo Lizundia Echevarria,El seu solar es va ubicar en Elgóibar.Una de les seues línies es va establir en L'Havana i va guanyar provisió de Noblesa en la Chancillería de Valladolid. Domingo de Lizundía va ser Regidor perpetu de L'Havana i marqués del Real Grat.I el posseïdor actual d'este titule és Recaredo Gomez-Ygual i Roca de Togares.

2.-Dades segons escrit de 1961, pel Marques del Real Grat ( Transcripció integra)

“Corria l'any 1833, i sobre el cel de les Españas se cernia la pitjor tempestat que pot caure sobre una nació: la guerra civil, la lluita fraticida”.

La Catòlica majestat de Fenando VII rendiria el seu tribut a la mort, a eixa Gran senyora que amb desmaiat gest posa punt final a totes les ambicions i a totes les grandeses; i en el seu llit de mort va sentir el desitjat l'amargor de l'incert esdevenidor dels seus molt amades filles, causada per les seues indecisions d'ultima hora, lluita sostinguda entre els seus deures de pare i els que devia al seu dinastia.

Detall escut en fatxada Casa Marques

al finalitzar la casa d'Àustria i intronizarse a Espanya la casa de Borbó, va portar amb ella la llei Sàlica, llei que exclou a les femelles la successió al tron. Esta llei, com moltes altres coses, mentres no haguera ocasió d'aplicar-la, els tènia sense atenció als espanyols, mes com tot arriba en la vida amb la mort de Ferran VII es planteja la qüestió. Segons ella, no deixant el rei successió masculina,li corresponia la corona al seu germà l'infant El senyor Carlos Maria Isidro, i llavors sorgixen les intrigues en palau, eco de les opinions dels espanyols, i resumint, el rei deroga la Llei Sàlica i instituïx hereva al seu promogenita. El 23 de setembre de 1833 mor Ferran VII i és proclamada la seua filla Isabel II. S'acabe el preludi, s'alça el Teló i comença el drama de “ les Guerres Carlines”.

Des d'antic, fins a principis d'este segle, a Espanya i en altres països amb limites diferents segons la seua història, la vida dels pobles, tant en el sentit ampli del vocable com en el reduït de viles o llocs, Girava al voltant de la d'una determinada família que dirigia la consciència i l'opinió publica i que d'una manera expressa i declarada o tàcita i dissimulada, exercia el poder. Només quan esta autoritat no esta pretigiada del tot sorgia en contraposició una altra família que discutia li preeminència i es formaven les bandosidats o pratidos.

Picaporta amb Escut d'Armes Casa Marques del Real Grat

Cortes d'Arenós no era una excepció d'esta regla, ni tènia per que ser-ho, la família que ostentava esta primacia era la dels Gomez; esta família, deixant de banda especulaniones genealògiques i cenyint-nos alo que en l'actualitat documentalment podem provar, amb el poc que ha quedat del gran arxiu d'esta casa, que va ser destruït durant l'època roja, vi d'Aragó, encara que d'origen basc, a establir-se en Cortes d'Arenós a mitjan segle XVII, en la persona del senyor Crisostomo Gomez Pradas, fill del senyor Grisostomo i de Senyora Margarita, persistint la seua descendència directa per esbossa de baró en este volgut Cortes d'Arenós fins als nostres dies.

Cap a cap d'esta casa, en els temps que estem relatant, El senyor Pedro Gomez Guillen, que havia nascut en Cortes d'Arenós el 22 d'octubre de 1782, així és que comptava en aquella data 51 anys, home jove encara i en plenes facultats i amb una naturalesa privilegiada, perquè a pesar que va conéixer i tom part activa en les guerres de la independència i Carlí i va patir les consegüents inquietuds, penes i sobresalts, arribe a l'avançada edat de 86 anys, perquè va morir en 1868. Era El senyor Pedro intel·ligent, actiu i un poc autoritari, gran coneixedor dels home; per açò An l'ancianitat els seus xicotets i penetrants ulls estaven plens de comprensió i bondat, segons s'observa en el seu retrat a l'Oleo ( retrat propietat de l'Il·lm. Marques del Real Grat); doncs bé este home era el que tènia que decidir que partit havia de seguir Cortes d'Arenós, en la voldrà que esta s'iniciava, i El senyor Pedro no dubte, estem segurs que no va pensar en si la llei sàlica era o no espanyola, ni en drets dinàstics, ni si en un o altre ban es manifestaven influències filosòfiques d'una o altra espècie, ni en el perill que comporta tota minoria per la Regència, en fi el va deure només veure unes xiquetes òrfenes agafades a les faldes d'una mare vidua, jove, i a més bella i gracios, que defenien l'herència del pare, en este cas la corona, contra les apetències i les ambicions d'un parent que volia desposseir-les.

El senyor Pedro, cridant els seus fills a capitule, els va manifestar que es decidia per Isabel II, i així es comunique al poble el partit que calia defendre, i Cortes d'Arenós com un sol home, va fer un pas al front , i en tot el temino municipal amb l'aldea i les nombroses masies no sali ni un sol home partidari del senyor Carlos. Si açò diu molt en favor de la unitat i la compenetració de la fe i lleialtat d'un poble, també diu molt de la persona o família que sap inspirar esta autoritat moral.

Picaporta 2 escut d'armes Casa Marques del Real Grat

El senyor Pedro tènia tres fills barons que es van aprestar a prendre les armes en defensa de la reina. Es cridaven, El senyor Vicente, El senyor Pere-Pasqual i El senyor Joaquin-Manuel; els tres eren jóvens, perquè comptaven a la saó de 27, 24, i 17 anys respectivament però eren valents i decidits, i prompte tindrien que ara prova d'això, perquè no van tardar a portar notícies que els Carlins avançaven sobre Talls.

El senyor Pedro va disposar que els seus tres fills al capdavant de les forces que es van reunir en Talls amb els naturals del i els que van acudir dels pobles veïns, isqueren a detindre l'enemic i defengueren al poble mientra el dirigia la rereguarda i disposava que els documents, diners i objectes de valor foren trets del poble i guardats per a salvar-los de la rapinya davant de la possibilitat que Talls sucumbira. El lloc triat fuer el seu masia el Mas d'Arnau, per estar situada en el mas intricat de la serra, en l'acabe de Nogueruelas , masia que inclús figura en poder dels seus descendents; medidad de seguretat molt encertada, perquè encara que la lluita va ser brava i al principi van tindre els defensors el seu avantatge, perquè els afavoria el que accidenta del terreny no van tardar els de Talls, a veure's embolicats per les forces numèriques de l'enemic, compostes per mes de mil cinc-cents hòmens, i Talls va ser pres pels Carlins. Els tres germans, amb un grup de valents, en un esforç suprem van intentar trencar el cércol i escapar; el major i el xicotet el lograro, però El senyor Pedro Pascual cayo presoner, i fent-se càrrec l'enemic de la responsabilitat i direcció d'esta família va ser portat fora del poble, i en l'acabe de Linares va ser afusellat. En el lloc en què cayo, els seus a l'acabar la guerra, van alçar una creu en la seua memòria. D'estos tres germans parlarem per separat.

El major dels tres, El senyor Vicente Gomez Sanahuja, va nàixer en Cortes d'Arenós el 31 de maig de 1806, va fer els seus estudis en el col·legi de les Escoles piadoses a València, a on els seus pares van haver de traslladar-se quan el gran incendi que destruïsc part de Talls durant la guerra de la independència . Va ser comandant de la milícia Nacional durant la primera guerra Carlina, i acabada esta en 1840 , li sonda la política i es dedica intensamenta a ella, arribant a ser Diputat a Talls i a president de la Diputació de Castelló en els anys 1864-1865. Fues el primer fill de Talls que arribe a estos càrrecs, però no sàrria l'ultime, i per decret de 6 d'abril de 1858 va ser anomenat Comanador de la real i Distingida Orde de Carlo II.

Va ser El senyor Vicente regular d'estatura, prim eixut, d'ulls xicotets i mirada penetrant , de gran energia, activitat i inquietud; cas dos vegades, la primera als 20 anys, però no va tindre descendència, i va morir a València, on esta soterrat, el 26 de març de 1977.

Retaule ceràmic Recorda la predicació de Sant Vicent Ferrer detall Casa Marques del Real Grat.

El menor dels tres germans, com hem indicat, va ser El senyor Joaquin Manuel, nascut en Talls el 12 de gener de 1816, que tènia 17 anys quant de tom les armes per la reina. A l'escapar del cércol de Cortes d'Arenós pas a Lucena, distingint-se pel seu valor en els llocs que va patir dita població. Portat del seu patriotisme, tom plaça de soldat voluntari en una companyia de preferència que es forme, denominada Guia de l'Exercite del Centre , i era subtinent de la mateixa a la conclusió de la guerra en 1840; llavors demana la llicència absoluta i es retira a sa casa de Talls, però eixe descans no dur molt, perquè prompte comencen a aparéixer partides de facciosos per aquelles muntanyes i es veu obligat a posar-se al capdavant de forces armada, i així, l'any 1843 manava una companñia de voluntaris mobilitzats de Lucena, i mes vesprada els terços rurals de la província, constituint-se d'eixa manera en l'escut d'aquelles muntanya; en eixes dates va pensar la Diputació provincial formar una companyia de minyons, i El senyor Joaquin de Medinilla, comandant General de la mateixa, i el Sr. Fernandez Dofí, cap polític, li van fer l'honor d'assignar-li per a capità comandant, el pensament del qual no es realitze per crear-se la institució de la Guàrdia Civil.

Retirat novament i sent alcalde de Talls, l'any 1848, va sorprendre al veïnat una partida de dotze carlí de cavalleria de la facció d'Arnau, cunyat de Cabrera, amb amenaces d'incendiar-li la casa, i sense mes forces que cinc paisans mal armats, llance a tirs als enemics de l'interior del poble, fent presoner a un d'ells i lloc en fuga als seus companys. Per açò, la Reina va tindre a bé concedir-li la Cruz militar de Sant Ferran a proposta del General Villalonga, en 5 de novembre de 1848, sent condecorat en Capitania General de València el 18 del mateix mes i any; la curz d'Isabel la Catòlica a proposta del governador Civil, mereixent almismo temps que la Reina manara li la donaren les gràcies en el seu Real nom.

Va ser alcalde de Talls per espai de 15 anys, prestant als seus paisans servicis importants al mateix temps que humanitaris, perquè que en les calamitoses invasions del colera va obrir la seua butxaca i el seu graner a tots els necessitats, alhora que anticipava sempre gran part de les contribucions per molts dels seus conveïns. Mes vesprada va ser Diputat Provincial, i per ultime Diputat a Talls per Lucena.

Retaule ceràmic en la Casa del Marques del Real Grat

Els seus enemics polítics li van fer mata d'un atemptat, en Talls, un dia que visitaria el seu fabrica, i a pesar de deixar-li el cos crivellat de ferides , excepte miraculosament la vida. En un dels seus viatges a les seues finques de Torralba del Pinar li va sorprendre la mort, i allí va ser soterrat.

Trist destí el del senyor Joaquin Gomez, el no va poder dir com el poeta “ i no poder descansar mes que al temps de morir”, perquè durant la passada guerra de l'alliberament, van profanar la seua sepultura, buscant trobar en ella gran quantitat d'or; no sabem d'on se sac el vulo esta fantasia que es va transmetre de pares a fills i que origine este acte , molt propi de pel·lícules de suspens. L'única conclusió és que, la preocupació de l'home pels tresors ocults, no té ni limite ni en el temps ni en l'espai.

Del seu matrimoni celebrat en 1833, és a dir, el mateix any en què va començar la guerra, i per tant quan tènia 17 anys , amb la senyora Manuela Ferrant Silvestre, només li va sobreviure un fill, El senyor Pedro Pascual Gomez Ferrant, nascut en Talls el dia sis de febrer de 1850, i difunt en Castelló en 1938; va ser diputat Provincial, triat en vint-i-dos de juny i en dotze de març de 1900. Cas amb Sra Rosa Aparicio Sanguesa, i va tindre tres filles de què hi ha successió, i només un fill baró, El senyor Joaquin Gomez Aparici, llicenciat en Dret i Farmàcia, que va ser president de la Diputació de Castelló l'any 1923, i va morir sense successió.

Escultura D. Bernardo Gomez Ferrant

El segon dels tres germans, va ser com ja tenim el dit El senyor Pedro Pascual Gomez Sanahuja, va nàixer en Talls el Cinc d'abril de 1809; va ser aquell que sent oficial de la milícia nacional va ser fet presoner quan el cércol de Talls i afusellat, sense que pogueren aconseguir pietat, per la intervenció en favor seu de tot un poble que advoque pel, ni la patètica figura de la seua dona que tènia vint anys i portava un fill en braços. Esta desgraciada senyora era Dóna Rosa Ferrant Silvestre, no va poder sobreposar-se al seu dolor i a l'any moria, el vint-i-nou de març de 1835, com veiem el seu únic fill quedava orfe de pares als quatre anys d'edat; esta xiquet va ser el que amb el temps seriosa el famós El senyor Bernardo Gomez Ferrant, l'esperit del qual encara es conserva hui en Talls i el record del qual, pareix recobrar presència física, quan el sol grava el perfil de l'ombra del seu bust, sobre el sòl daurat de la plaça del poble.

Va nàixer El senyor Bernardo, en Talls el vint-i-quatre de desembre de 1831, bonica data vespra de Nadal, i va morir el dotze d'abril de 1904. Va ser home d'estatura regular, però donava impressió d'un hyombre alt per la gan autoritat que de l'emanava, d'intel·ligència clara i cultivada, gran simpatia i d'extraordinària activitat, que enfoque principalment cap a la indústria tèxtil i espentat per les circustancia cap a la política.

carrer Bernardo Gomez Ygual

inclús ens és possible escoltar de les persones ancianes de Talls, que van ser empleades en la fabrica i tint, elogiosos records de la seua generositat i amabilitat i pel seu interés en el benestar dels seus treballadors.

Es propueso viure allunyat de les preocupacions polítiques que, tantes desgràcies havien portat a sa casa i família i fijasr tota el seu atenció en la seua hisenda i negocis, però la política estava en l'ambient de l'època i l'apuntales la portava heretada en les venes, i així li veiem exercir molts anys l'Alcaldia de Talls i passar a Castelló com a Diputat provincial que ho va anar des de 1864-1866 pel districte de Lucena, pel de Vilafermosa en 1871, pel d'Altura en 1872 fins al 1876, sent president de la Diputació en 1873 i 1876, Diputat a Talls pel districte de Segorbe, jurant el càrrec i prenent assentisc en el Congrés dels Diputats per primera vegada el 24 de juny de 1879, i per fi va ser proclamat Senador del Regne en 1884.

Va ser el primer fill de Talls que arribe al Senat, però tampoc seriosa l'ultime. Per decret del 26 de juny de 1860 va ser anomenat Caballero de la Real i distingida Orde de Carles II.

En matèria de consideració el que esta intensa campanya política significava, en aquells temps en què, els pueblor Vivian endormiscats entre les seues muntanyes, sense mes mitjans de comunicació entre ells que, empinades sendes i retorçudes camins de ferradura; sense carreteres, automòbils, premsa, correus, telèfons i ràdio, que les úniques formes de locomoció eren cavalls i muloso l'etern caminar a peu. En aquelles circustancias, propagar una idea o opinio, guanyar voluntade, aconseguir vots i visitar districtes, tènia, a pesar d'estar tan prop en el temps un cert sabor a reconquista.

Antiga fabrica tèxtil en Cortes d'Arenós

La tercera i ultima guerra Carlina dur de 1872 a 1876. Tambienen esta les forces del pretendent van passar per Talls, però esta vegada anaven cap a l'ocàs definitiu. Aconsellats pel senyor Bernardo, es les deix passar sense hostilitzar-les, patint indiferents les naturals molèsties d'allotjament, mirant amb pietat a què ja anaven embolicats en les resplendors de la derrota; este ultime pas de lso carlilsta haguera quedat en l'oblit sinó fora per que deix la romàntica llegenda del coronel, llegenda que relatarem en una altra ocasió si se'ns brinda l'oportunitat.

D. Bernardo, en totes la seua actuacions, només va tindre per mires el millorament i l'engrandiment del seu poble natal, a què li dedique tot el seu afecte i el seu temps. La millora mes important, pel benefici que representa i per l'envergadura de l'obra va ser, la conducció i portada de l'aigua al centre del poble; abans d'açò calia ocasionar-la de la font del Pilar; tots els que coneixen Talls es faran càrrec del treball que açò significava. Esta la seua gran obra ens ha permés en l'actualitat, la magnifica xarxa de sanejament i la gran benedicció de tindre aigua corrent dins de les cases.

Cortes d'Arenós, agraït als seus constants esforços i afanys pel benestar moral i material del seu poble natal, honre la seua memòria dedicant-li el carrer on va viure i col·locant el seu bust en bronze, perfecta obra del gran escultur IIgnacio Picazo , com a acabament de la font de la plaça principal, amb la inscripció següent: “El senyor Bernardo Gomez Ferrant, alcalde il·lustre, iniciador de les millores de la Vila”, i en el revers “Honor al Senador i Diputat, admiració al geni industrial”.

En 1936, les Hordes roges van trencar la lapida i van derrocar el bust, però a l'alliberament del poble, les autoritats amb gran satisfacció de tot Talls, van ordenar col·locar una altra vegada ambdós en el seu lloc.

Del seu matrimoni celebrat en Rubielos de Mora amb SRA Rosa Ygual i Mata el dia 7 de febrer de 1856, va tindre diversos fills, entre ells D. Roberto Gomez-Ygual, nascut en Talls el 8 de febrer de 1860 i difunt a València el 20 d'agost de 1922. Curs carrera d'Advocat a València i va ser Doctor en Dret; en la seua joventut el va temptar la política, figurant en el partit conservador, sent en 1895 Regidor sindique de l'Ajuntament de València que, llavors el presidia com a alcalde el Marques de Càceres, cap regional del Partit. Però prompte deix la política per a entregar-se per complet a la seua professions la que arribe a ser una primeríssima figura.

Aigua des de la font dels Créixens

Va ser anomenat conseller de la Caixa de Previsió Social i membre numere de la Societat econòmica d'Amics del país.

Des de 1891 fins a la seua defunció va ser professor de la Universitat de València en la disciplina de Dret processal i polític, i tresorer del Col·legi d'Advocats des de 1909 a 1913, sent anomenat en 1914 magistrat Suplent de l'Audiència.

Els pobles s'honren honrant els seus fills i Cortes d'Arenós li dedique una dels seus principals carrers.

Un altre dels seus fills va ser el seu homònim D. Bernardo Gomez Ygual, nascut en Talls el 23 de maig de 1866 i difunt a València el 9 d'octubre de 1942. Del retrat de la seua persona res deuríem dir, perquè inclús esta en la ment de tots el record de la seua figura alta i prima, del seu rostre eixut acabat per la seua característica barba retallada i dels seus ulls de mirada altiva, altivesa que no era mes que una mastegara després de la que s'ocultava una gran bondat i simpatia.

Es dedique intensament al comerç i a la indústria, destacant de manera extraordinària, creant complexos comercials característiques de les grans capitals europees que, en la València xicotetes i limitada de principis de segle van paréixer avanzadisimos i arriscats i que no obstant això van triomfar rotundament.

Tom part activa en la política del seu temps i va ser diputat Provincial per València des de l'any 1911 al 1915, i Senador del Regne per la província de Castelló des de l'any 1916 al 1923 que amb l'adveniment de la Dictadura del General Primo de Rivera quede suprimida l'alta cambra.

Milite en el partit liberal Monàrquic, sent cap regional del partit Albista en llevant.

D. Pedro Gomez-Ygual va ser l'ultime dels germans que va nàixer en Cortes d'Arenós el dia 10 de novembre de 1868, morint a València el 27 d'octubre del 1949. Va ser llicenciat en Dret per la Universitat de València i Diputat Provincial en Castelló en 1910.

Va haver-hi un temps en què València Considere que era digne de perpetuar-se, l'heroica defensa de Cortes d'Arenós, durant la primera guerra Carlina, i així, des de 1841 a 1844 a València la Plaça de S. Jorge es cride Plaça de Talls d'arenós.

Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 

Formulari de cerca

Site developed with Drupal