principal

Ajuntament de Cortes de Arenoso

Orígens i història

La història de Cortes d'Arenós de la qual no es tenen referències manuscrites, fins al segle XI, se sap per que així es reflectix en els arxius del regne de valència que va ser poblat durant mes de quinze segles per ibers, després pels romans i mes vesprada pels àrabs, gràcies a allò que s'ha trobat en diferents jaciments i poblats trobats en tota la comarca.


Castillo de la Viñaza
A partir del segle XIII quan el llibre titulat baronia de Llaure'ns, que es troba en l'arxiu Provincial de la Diputació de Castelló en la seua secció històrica, ens desvela una part important de la història de Talls fins a la data en què va ser escrit 1789. En este llibre ens compten, que es trobava entre les possessions de D. Pedro Jordà de Llaure'ns, segons còpia d'escriptura de bodes del seu fill datada el 8 d'abril de 1318, estava “el castell i vila de talls amb totes les seues pertinences”. També es coneix realment, és que Talls, junt amb Campos d'Arenós i pobla d'Arenós, formaven la baronia de Llaure'ns que en els inicis del segle XIII estava governada pel rei moro Zeit Abuceit, qui davant de la conquista cristiana es convertix i bateja amb el nom de Vicente Fernandez, sent confirmat pel Rei Jaume I com a senyor de Llaure'ns ja donant així per finalitzada una època important de cultura musulmana sobre la qual poques dades es poden arreplegar.

A este ultime rei moro-cristià succeïxen com a senyors titulars de la baronia de Llaure'ns i per tant de Cortes d'Arenós, D. Ximen Perez de Tarazona, casat amb la seua filla en 1242, el fill d'este D. Blasco Perez, D. Gozalvo Ximenez i D. Pedro Jordà.


Rei Jaume I
És a partir de 1318 quan Talls és serparado de la baronia passant a pertànyer a diversos senyors i senyores, com testifiquen alguns documents, sense que estos ens aclarisquen les causes d'esta separació i els esdeveniments que van succeir en els anys següents.
El segle XVI marca l'entrada del senyoriu laic amb el predomini de la cessió perpètua o a llarg temps amb forma de propietat.

La titularitat dels pobles de l'alt Millars l'ostenten en esta època els Ducs de Vilafermosa, no obstant això Talls, com ocorreguera segles arrere, es manté al marge com a propietat del Comte d'Aranda, que al seu torn fa el que es cridaria “ arrendament dels drets senyorials” durant alguns períodes curts com reflectixen documents de l'època que es troben en l'arxiu del regne, en els arxius de la parròquia de Talls es fa referència al Comte d'Aranda, com a senyor de la Vila de Talls, en el llibre de visites de l'any 1793. Un altre Llibre de Visites de l'any 1800 ens dóna notícies sobre el canvi produït amb la fusió els títols i estats de la Casa d'Aranda i els del ducat de Hijar, al morir el desé Comte d'Aranda, D. Pedro Pablo Comprén de Tira sense deixar descendència, recaient títols i estats en la seua germana ja emparentada amb del Duc de Hijar.


Retrat Comte d'Aranda
“Pedro Pablo de Comprén Abolea”
En les guerres Carlines davall la influència de la casa senyorial de llavors, D. Pedro Gomez Guille, tom part a favor de Isabel II, creant grups d'hòmens armats que van combatre amb els Carlins en el Mas d'Arnau, sense poder estos impedir la presa de Talls i les altres localitats del seu voltant. La segona guerra Carlina també pas a través de la comarca creant moments crítics i de represàlies per la seua adhesió i lleialtat a la reina.
La ultima guerra Carlina (1872-1876) va produir la invasió de Talls durant l'any 1875, pel Requeté, forces armades de jóvens voluntaris de 15 i 16 anys. Després del seu pas quede un xicotet destacament de 15 hòmens , que després d'un temps de vida desenfrenada en el poble i poc militar es van veure sorpresos a la nit junt amb un important batalló de reforç a penes arribat, la del 18 de maig de 1876, per tropes lleials a la reina que van entrar pel camí els Ensafranares i van aconseguir després d'una àrdua batalla tirar del poble als Carlins. El poble ho va agrair i inclús amb les seues greus carències degut a la güera van compartir casa i menjar durant dies amb el nombrós regiment.

Després d'este període de guerres i en el que el poble va ser cremat quasi totalment en la guerra carlina i el consegüent cobrament continu de tributs per ambdós bans, Talls quede sumit en un estat de misèria que necessite anys per a recuperar-se.

PRINCIPIS DE SEGLE

El segle XX a Espanya va donar començament amb la perduda de les ultimes colònies, Cuba Puerto Rico i Filipines, després de sagnants anys de guerra, en la que van participar un nombrós grup de Cortesans, i que va repercutir en tots els ordenes : econòmic, polític i cultural, donant nom inclús a un generació d'escriptors, “ la del 98”.


Ultima fabrica tèxtil en funcionament
A principis de segle es va produir un gran canvi, es va portar l'aigua fins a la plaça del poble des de la font dels Créixens, . Encara hui podem beure aigua d'esta font en la plaça de Talls, que ja té mes d'un segle.

L'economia del poble a principis de segle seguia fidel a la seua tradició les fabriques tèxtils ( amb tres segles d'antiguitat la ultima es turó a finals del segle XX), en estes fabriques tèxtils fins fa ben poc encara es fabricaven mantes, edredons i filats de pura llana d'ovella, i des de sempre s'anava fabricant en les antigues draps,baietes i mocadors treballant part important de la població en esta indústria. La tradició Fustera era una altra de les activitats, talaven els arbores per a les fabriques de ceràmica de L'Alcora, i inclús es va obrir una mina d'arena en la Villagrasa, per a les ceràmiques. La resta de la gent vivia del bestiar i l'agricultura.

Tot això, unit a la posterior obertura de la carretera a Castelló, ajuda a diversificar la clàssica economia d'estes comarques basada en la terra, els boscos i el bestiar i amb mes d'un 50% de la població activa com a jornalers.


Antic carrer Cavallers
La construcció de la carretera de Lucena fins Talls i amb ella l'arribada dels primers automòbils suposaria l'inici d'un important canvi en vos mitjans de tranporte i comunicació que fins llavors havien sigut utilitzats per l'home durant milers d'anys. El primer cotxe arribe a Cortes d'Arenós en 1917.

En els primers anys de l segle es registra un augment de la població mercé de la natalitat, 75 naixements en 1901, l'absència d'epidèmies i el descens de la mortalitat infantil. Este augment de feligresos en Sant Vicent influïsc en l'establiment definitiu en 1902 de la parròquia independent de Talls així com del seu cementeri.
Amb això entre altres coses, es va aconseguir no haver de transportar els difunts en cavalleries fins al cementeri de Talls.

Durant la Dictadura del General Primo de Rivera (1923-30)i fruit d'una política d'inversions en obres publiques de gran necessitat parell ala imprescindible modernització del país, va tindre lloc l'arribada de la llum elèctrica a Talls i Sant Vicent.

LA GUERRA CIVIL

En primer lloc va haver-hi una marxa progressiva i contínua, durant els tres anys que dur la guerra, dels hòmens cap a zones de combat, la qual cosa deix al poble pràcticament amb les dones xiquets i refugiats que arribaven d'altres zones on la guerra arrasava. Arribe a haver-hi mes de 60 refugiats en Talls on solidàriament se'ls subministrava casa, menjar i atencions bàsiques.


Alcalde Vicente Català Iserte
Anys 1937-1938
Durant els anys 37-38 davall la influència dels sindicats i partits, l'esperit revolucionari que animava a molts combatents també es deix notar en Talls. Va haver-hi intents de col·lectivitzacions, es van confiscar terres i immobles de l'església i els terratinents i es foment el bescanvi com a forma de comerç. Existia en el 1937 una col·lectivitat d'obrers que es cridava “Col·lectivitat d'Obrers Llauradors CNT de Cortes d'Arenós”, amb els seus delegats sindicals en cada àrea.

Al Juliol de 1938, en plena recol·lecció de cereals, les tropes nacionals entraven en Talls i van detindre i van empresonar tots els membres de l'Ajuntament, així com als dirigents de partits polítics i sindicats.

El 23 de Julio l'exercite sublevat imposa un nou Ajuntament amb persona de la seua confiança, donant lloc a una contínua investigació i busca de persones que es mantingueren, encara que fora en el pensament fidels a la república.

Les represàlies i marginació junt amb l'empresonament i afusellaments indiscriminats es posa en marxa. Es crega un clima social de por i desconfiança entre els habitants.

S'instaura la censura en el correu, el qual ha de passar bligatoriamente pel lloc de la Guàrdia Civil de Lucena.

Se succeïxen al seu torn nombrosos embargaments amb destinació a les necessitats la guerra de cereals, creïlles, guanyat, mules i cavalls. Es deixa el més just, o menys, per a menjar, sembrar i recol·lectar. El control sobre la farina i derivats es fa exhaustiu, convertint-se els molins en punts neuràlgics.

En resum, un període tràgic, que deix darrere seu grans ferides ja siga en les famílies, com en el teixit social i econòmic del poble.

L'Afonament:

L'any 1967, es realitza una sèrie d'adequacions de clavegueram, a causa de la defectuosa instal·lació uns anys abans, amb l'obertura de rases per a les que s'utilitze dinamita, la qual cosa provoque que la ruptura dels llits de pedra on estaven assentades les vivendes, pocs dies després es produïxen fortes pluges que originen filtracions importants en el terreny i que provoquen el lliscament de les fracturades llits de pedra. Es decreta l'afonament i desallotjament de 69 immobles on vivien mes de 250 persones i 2000 animals , així com una part molt important del poble on se situaven bars, botigues, artesans, la fonda i l'estanc.

Les conseqüències que es van derivar d'este fet són fàcils d'imaginar: emigració de moltes famílies, decreixement de l'economia local, perduda de servicis comerços, aspecte desolador amb un gran enderroc que quede, i sobretot l'afonament psicològic d'un poble.
Va ser necessari que la Guàrdia Civil procedira a desallotjar algunes famílies que es resistien a abandonar els seus llars i que els bombers de la diputació Provincial afonaren els 69 immobles , perquè es compliren les disposicions del Govern Civil. El cost d'estos treballs corresponia per llei als propietaris. No obstant això tot el món es va negar a pagar-ho, com una forma de protesta.

Anys després, els afectats van poder tindre accés a Vivendes de Protecció Oficial, la qual cosa hui coneixem com el Barri Sant Blai, sense cap consideració especial dels fets succeïts en el seu accés econòmic a esta nova primera vivenda.

Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 

Formulari de cerca

Site developed with Drupal